Molècules i cèl·lules per tot arreu!

Estimades famílies,

Aquesta setmana hem començat a crear la nostra paret de projecte. Primer hem triat el color del paper, que enguany hem decidit que sigui de color marró. Després de forrar l'espai, hem recordat  les parets que haviem fet a 3 i 4 anys per a agafar idees. 

Hem recordat que l'any passat vam esquitar la paret amb pintura per a representar l'Espai ple d'estrelles. I allò ens va agradar molt... però què podriem pintar a la paret d'enguany? Alguns deien de pintar una personeta petita a un cantó i anar-la fent més gran cap a l'altre costat. Altres companys deien de pintar-hi dinosaures però vam descartar-ho perquè ens va semblar difícil. I una altra idea va ser la de pintar molècules i cèl·lules. Aquesta idea ens va seduir de seguida, perquè no se si heu notat a casa que és un tema que ens emociona molt. Així que decidim fer-lo d'aquesta manera.

Però de sobte... ups! Com és una molècula? i una cèl·lula? Na Marela ens diu que ha vist una cèl·lula a la tablet d'en Martí, el seu germà, i que ens la dibuixarà a la pissarra. En Mateu ens recorda que va portar un llibre fa dies a la classe (que encara no hem tingut temps de llegir) i que porta informació sobre la molècula ADN, que és la més important. I algú n'ha vist una de veritat? com ho podriem fer? Tots i totes coincideixen en que necessitem microscopis. Però ens falta informació... i si demanem ajuda a un expert o experta? 

Tot i que no n'hem vist cap, amb les imatges i el dibuix de na Marela ens sentim preparats per representar-les a la nostra paret. No obstant, hem decidit que demanarem a casa si algun papà o mamà sap com s'investiguen les cèl·lules o les molècules i que els convidarem a venir a la classe. I si vosaltres no ens poguèssiu ajudar, ens posarem en contacte amb algun altre professional com vam fer amb na Júlia Ribas (3 anys) i n'Albert Prats (4 anys).

I ara si... us volem mostrar com ens hem divertit creant un mural ple de cèl·lules i molècules!

Esperem que us encanti tant com a nosaltres!

Una abraçada,

Cris