Què passa a la fase de mitosi del cicle cel·lular? 🔎🔬

Estimades famílies,

Després de la visita de na Noelia, mamà de na Martina Arabí, hem reflexionat tot allò que va passar el dia de la seva visita. Estem d'acord que són conceptes complexos i difícils d'entendre... però aquests nens i nenes són extraordinaris! 

Encetem una conversa per veure què recordem:

R: Hicimos la mitosis.

Cris: I pots recordar-nos què era la mitosi?

R: Un círculo, la célula.

N: Se separaba y se convertía en dos.

R: Eso, se separaba.

Cris: Ah! clar... fem un petit dibuix en aquest full i així ho recordarem tots i totes. Lo primer...

N: ¡Es el título! Tienes que poner "la mitosis". En letras grandes porque es el título.

Cris: Molt bé! Vaig a escriure'l aquí. (Els nens i nenes dicten els sons a la mestra per a que pugui escriure-ho). Mi - to - si. Quantes síl·labes?

Tots/es: Tres!

N: ¡Y seis letras!

Cris: Perfecte, ja tenim el títol. I ara, fem el dibuix de les cèl·lules?

M: Sí, yo lo sé hacer muy bien porque lo he practicado. (El fa al paper conjunt).

N: Y en la mitosis, de esa célula salen dos.

N: Y después cuatro, ocho, dieciséis...

Cris: Wow! Molt bé, si que ho recordeu!! D'una cèl·lula en surten dos... i de dos, quatre, i de quatre, vuit,... Molt bé Nil si que estàs concentrat! Això vol dir que cada vegada n'hi ha el doble. 

Fem el dibuix al paper conjunt. 

Cris: Per què creieu que és important que passi això?

M: Es que las células, la mitosis, no se hace fuera de las células, se hace desde dentro.

L: Porque si no nos moriríamos. Las células tienen que repetirse muchas veces.

I: Hacemos el dibujo de las partes de la célula? así nos acordamos. 

Cris: Venga, em sembla molt bona idea.

Fem el dibuix d'una cèl·lula més gran i anem posant el nom a les parts. Els nens i nenes recorden quin paper van fer al teatre amb na Noelia i el càrreg que tenien. Això ens ajuda molt a recordar-ho!

M: Pero también es importante saber que no todas las células son así. Para cada parte del cuerpo las células son de una manera diferente. 

Cris: Tens raó. Pero si que funcionen igual. Totes les cél·lules fan la mitosi. I sabeu per què és important? perquè tambés es moren. Es van morint i en neixen de noves.

N: Claro, son las que se van con  la sangre y el pis.

Cris: Exacte, la caca, el pipí... per això, per a que no ens quedem sense cèl·lules vives, es van reproduint i cada dia en neixen de noves.

Mentre anem construïnt aquesta conversa, emprem el paper gran per anar plasmant les idees. D'aquesta forma queda més estructurat el pensament i és més fàcil entendre i recordar els conceptes.

També ens ha servit per connectar coneixements d'altres experiències, doncs de seguida hem connectat el concepte de cromosomes amb l'ADN ("el puntito negro que nos explicó Sara Marcos", deien). I també ens ha servit la conversa posterior per descobrir que no totes les cèl·lules són iguals, i ho hem pogut connectar amb les que vam veure de la ceba. Per una altra banda, hem situat l'inici de la vida a la nostra línia del temps... Ha set una visita, a més de novedosa, de relacionar coneixements que ja hem anat adquirint però que estaven desconnectats. 

Encara ens queden un parell de sessions on treballar amb aquests conceptes i acabar de juntar tota la informació que hem anat descobrint al llarg del curs envers el cos humà i el seu funcionament... Seguirem investigant!

Después de fer la plasmació conjunta i recordar tot el procés i els noms, cadascú vol fer la seva pròpia representació a la seva llibreta.

És al·lucinant com són capaços de comprendre processos tan complexos i de mida microscòpica. Això és gràcies a experiències tan xules com les que estem fent amb totes vosaltres, famílies! Gràcies per apuntar-vos a tot, apropar-nos a la ciència i, a més, fer-ho gaudint d'estar amb nosaltres!

Gràcies Noe per aquesta experiència única i per tota la feina que comporta preparar-ho tot! 

Una abraçada,

Cris.