Moments de converses i hipòtesis

Estimades famílies, 

Com ja sabeu, el nostre motor d'aprenentatge és la conversa. Quan estem en rotllana aprofitem qualsevol tema que sorgeixi per fer-nos preguntes científiques. De vegades aquestes converses tenen a veure amb el nostre nom i amb els nostres interessos i d'altres, simplement hi han situacions que ens fan plantejar preguntes i hipòtesis, ens fan pensar. Estem a octubre i aquí no parem de conversar, de moure pensament i de plantejar-nos coses. Aquests petites i petites són molt intel·ligents i fan de qualsevol conversa una oportunitat d'aprenenentatge. Si no em creieu, només heu de llegir aquestes converses que s'han originat durant aquestes setmanes...

____________________

Què vol dir 100km/hora?

Un company ens conta que a l'estiu va estar a Galicia i que va pujar a una muntanya rusa que "alcanzaba cien kilómetros por hora". 

Cris: Què vol dir cien kilómetros por hora? 

M: que iba muy rápido, a cien. 

Cris: A veure, ho vaig a escriure a la pissarra per veure què significa i si ho entenem entre tots. M'ajudeu?

        "SEN KILOMETROS PER ORA" (Escriptura coral, ells/es van dient la lletra que hem d'escriure)

V: no, pero Cris el cien se escribe de otra manera. Mira:

        001

Cris: ah! també ho podem escriure amb nombres, molt bé. I, així, el cent què vol dir? que la muntanya rusa anava ràpid o a poc a poc?

R: iba muy rápido, porque si tiene muchos ceros es porque iba muy rápido.

N: nooo, si lleva ceros es que va lento, cero es menos que cien. 

Cris: recordeu que l'any passat vam parlar del cero també? algú s'enrecorda del que vam parlar?

N: siii, pero yo creo que nos hemos olvidado un poco. 

Cris: voleu que en tornem a parlar per a entendre què vol dir 100 kilómetros por hora i també si això vol dir anar ràpid o lent?

Tots/es: sí, mejor. 

____________________

Què és una mol·lècula d'aigua?

Durant la tría del nom de classe sorgeix un tema que ens interessa: l'evolució dels dinosaures. 

I: los dinosaurios eran antes moléculas de agua, después fueron evolucionando a lo largo del tiempo y se convirtieron en dinosaurios, y ahora, los animales que conocemos vienen de allí, de los dinosaurios y de las moléculas de agua.

J: pero como lo podemos saber?

I: bueno porque eso es la evolución.

M: claro, los leones antes eran tigres.

I: nooo, son dos especies distintas, no digo eso. Digo que un animal antes de ser animal era otra cosa. 

M: dices lo que nos explicó Rosa de su planta que se murió y se transformó dentro de la tierra luego?

Cris: és el mateix evolució que transformació?

R: yo creo que no.

M: yo no lo sé.

A: tendremos que investigar la evolución.

Cris: i per on podem començar a investigar?

I: por la molécula de agua, que fue lo primero de todo. Justo cuando el Big Bang.

___________________

Com es pot investigar una cèl·lula?

A la rotllana un company ens conta que té una notícia molt important.

M: chicos, es lo más importante. Hay una cosa que se llama célula que ha hecho que el animal crezca y casi no se ve, bueno, casi no, no se ve. Tienes que usar un microscopio para verlas.

A: tendremos que investigarlo con lupas. 

Cris: i d'on podrem treure una cèl·lula? algú n'ha vist una?

R: no, hay un detector de metales para encontrar cosas en la playa y con eso podríamos encontrar una célula.

A: que va, estan dentro del árbol. Tendremos que partir un tronco para mirar.

N: tendremos que encontrar una célula y también un microscopio porque en esta clase no tenemos.

Cris: Es fa la hora d'anar a casa i hem de tallar aquesta conversa t'han interessant. Us sembla que ho apunti a la nostra llista de camins oberts i seguim parlant-ne demà?

Tots/es: si.

_________________

Per què els moscarts no ens piquen a tots igual?

Una companya ens conta que ha portat una crema per els pics de moscart, que en du molts a les cames. 

N: es que mirad como llevo las piernas, me pican mucho. Esta crema que me ha dado mi mamá hace que me pique menos.

I: si, sabíais que los mosquitos hembra cuando nos chupan la sangre dejan una salivita que hace que nos salgan ronchones?

Cris: els moscarts ens extreuen sang? i per què a en Keita casi no li piquen i a na Natalia si?

N: porque les gusta que soy muy dulce. 

E: si porque las sangres son diferentes. Hay personas con la sangre lila.

C: noo, la sangre cuando sale siempre es roja. 

K: bueno pero depende de si comes más chocolate tu sangre está más dulce y les gustas más a los mosquitos.

Cris: les persones tenim tipus de sang diferents? i als moscarts els hi agrada més un tipus que un altre? i la sang canvía de gust segons el que mengem?

L: cuantas preguntas tenemos, no acabaremos de investigar nunca. Lo apuntamos als camins oberts?

Cris: si, em sembla molt bona idea. 

___________________

Què li passa al nostre cos quan tenim febre?

Mentre organitzem el que toca fer avui, recordem que demà toca piscina i que hi aniran amb la mestra Eva. 

M: Yo mañana necesito que el agua de la piscina esté bien fría porque estoy malito.

Cris: i per què la necessites freda? l’aigua freda cura?

M: sí porque cuando tengo fiebre me tengo que duchar con agua más fría y así la fiebre se quita.

Cris: I què és tenir febre? què li passa al cos quan tenim febre?

M: cuando tengo fiebre me encuentro mal y estoy malito.

I: tener fiebre es cuando tienes virus o como el covid que se murió gente.

Cris: la febre és un virus?

I: bueno no.

E: yo quiero contar algo triste que mi hermanito tan pequeño ya tiene fiebre y está malito porque le hicieron dos pinchacitos en las piernas y le pusieron dos tiritas para que no tuviera sangre.

Cirs: Eric ja veig que estaves preocupat, què polit que te preocupis pel teu germanet. I com va saber sa teua mare que en Mateo tenia febre?

E: porque le miró con un aparatito que se apunta a la cabeza y te dice que tiene fiebre. 

Cris: algú sap com es diu aquest aparato?

N: Se dice “corómetro” o algo así.

Rosa: ah! vols dir el termómetro?

Cris: t-e-r-m-o-m-e-t-r-o.. termo-metro… metro… me sona molt aquesta paraula… no us sona a vosaltres?

N: sí, el metro es el tren que va bajo tierra.

K: yo sé que cuando miras con el termómetro salen unos numeritos que te dicen si es fiebre o no.

Cris: ah! són números? no són letras que ponga “fiebre”?

E: a mi me sale rojo si tengo fiebre.

Cris: Sabeu qui pot tenir un termómetre? jo crec que en Miquel en té un, podríem demanar-li i veure com funciona.

Justament una companya diu que es troba mal i aprofitem per anar a cercar el termòmetre i ens la mirem. Ha sortit de color verd i també tenia raó en Kai que surten números. Ens mirem tots i totes si tenim febre. Apuntem a la pissarra i mirem què deu voler dir tot això que surt:

        34.2 ºC

Cris: i aquesta "C" què deu voler dir? i el puntet buit º? Algú els havia vist mai? i els números, com sabem quan tenim febre o no?

L: si, la C es tu letra Cris. El puntito no lo entiendo.

________________________

Com veieu, en aquesta classe no ens avorrim... tenim taaaaaantes preguntes que com deia la nostra companya, no acabarem mai d'investigar!

Ja tenim un nom que ens representa, ja hem iniciat la construcció de la nostra porta amb la feineta per fer a casa. I paral·lelament a això, ens estem endinsant en la comprensió del món que ens envolta amb aquestes converses tan potents. Però a poc a poc, deixarem el que ens queda pendent a la nostra paret de camins oberts i anirem sel·leccionant allò que ens interessi més. 

Una abraçada,

Cris.